Preparin bon equipament: paraigua, jersei, bufanda, banyador, calçat de pluja, sandàlies... Amb tres o quatre maletes, en tindran prou. Anem a fer un viatge climàtic per Europa, per observar les enormes irregularitats que hi ha, fins i tot en un mateix país. La geografia hi té un paper fonamental.

Però deixem-nos d’introduccions i iniciem el viatge. Hem seleccionat diverses ciutats de cada país o zona, amb les temperatures màxima i mínima absolutes, la mitjana de precipitació anual (recordem, com a referència, que a Barcelona cauen 600 litres anuals) i el mes més sec i el més plujós de l’any. Som-hi!

França

París: té una màxima absoluta de 42 °C, precisament l’any passat, el 2019; i una mínima absoluta de –24 °C. Té registrada una mitjana de pluja anual de 620 litres. El mes més plujós és l’agost, a causa de les tempestes d’estiu; i el més sec, el març.

Cherbourg: està situada al nord-oest, una àrea directament afectada per les masses d’aire humides de l’Atlàntic. Amb un rècord de calor de 36 °C i un rècord de fred de –18 °C, quan els arriben els glaçats vents de l’est d’origen siberià. Aquí plou més, amb 950 litres. El mes més plujós és el novembre; i el més sec, el juny.

Marsella: anem a l’extrem sud-est, a les costes mediterrànies, amb un notable canvi respecte al clima atlàntic de París o Cherbourg. El rècord de calor és de 41 °C; i el de fred, de –17 °C —el famós febrer del 1956, en què el fred va matar oliveres centenàries, com va passar també a Catalunya—. La mitjana de pluja anual és de 550 litres, amb l’octubre com a mes més plujós, com és lògic, a la Mediterrània occidental, igual que a les costes catalanes; i el juliol és quan menys plou, també com a la costa catalana.

Lió: ciutat interior però influenciada per la proximitat dels Alps, amb clima continental. El rècord de calor és de 41 °C; i el de fred, de –25 °C. La mitjana de pluja anual és de 810 litres. El setembre és quan més plou, amb nombroses tempestes d’estiu; i el febrer, quan menys plou.

Ajaccio (Còrsega): el rècord de calor és de 41 °C, mentre que el de fred és de –8 °C. La mitjana de pluja anual és de 665 litres: el desembre és quan més plou; i el juliol, quan menys plou.

Dinamarca, Groenlàndia i illes Fèroe

Copenhaguen: té un clima similar al d’Amsterdam o Brussel·les, si bé una mica més fred i una mica menys plujós. El rècord de calor és de 33 °C; i el de fred, de –24 °C. La mitjana de pluja anual és de 610 litres, com a Barcelona, però està molt més ben repartida al llarg de l’any. El mes de juliol és quan més plou; i el de març, quan menys plou.

Hoyvík (illes Fèroe): viatgem per l’Atlàntic i, a mitjan camí entre Dinamarca i Islàndia, trobem les illes Fèroe, batudes per les grans borrasques atlàntiques. El rècord de calor és de 22 °C —allà és difícil suar—, mentre que el rècord de fred és de –10 °C; i és que, malgrat estar tan al nord, el corrent d’aigües càlides del golf de Mèxic impedeix grans fredorades. La mitjana de pluja anual és de 1430 litres; plou molt, i molts dies. El mes més plujós és el desembre, en què no paren de rebre visites de borrasques; i el menys plujós, el maig.

Nuuk (Groenlàndia): a Groenlàndia hi ha grans contrastos entre el nord i el sud. A l’extrem sud hi trobem Nuuk, amb un rècord de calor de 25 °C i un rècord de fred de –29 °C, quatre graus menys que a París; tampoc és tant fred. La mitjana de pluja anual és de 595 litres. L’agost és quan més plou, i els registres de pluja més baixos corresponen a diversos mesos.

Qaanaaq (Groenlàndia): del sud relativament poc fred viatgem al nord-oest, una àrea perduda a la fi del món, congelada gran part de l’any i situada enmig d’un desert de gel. Allà, el rècord de «calor» és de 15 °C; i el de fred, de –41 °C. És, veritablement, un desert, ja que tan sols hi cauen 68 litres a l’any. Quan més plou o neva és a l’agost.

Tenim més països a la llista, però l’espai se’ns acaba. Hem d’escollir un país entre la Gran Bretanya, Portugal/Açores, Alemanya, Islàndia, Grècia, Rússia i Noruega. Ho farem a la sort... I ha quedat seleccionat... Portugal/Açores! No es preocupin: els altres països ja tindran l’oportunitat de participar.

Portugal/Açores

Lisboa: té un clima atlàntic, a mitjan camí entre la plujosa Galícia i l’eixut Algarve. El seu rècord de calor són 42 °C: quan bufa vent de l’est a l’estiu, és realment cremador, com el ponent de la costa catalana. El rècord de fred és de –1 °C; allà gairebé no coneixen les glaçades. La mitjana de pluja anual és de 700 litres. El gener és quan més plou; i el juliol, quan menys plou.

Porto: el seu rècord de calor és de 40 °C, i el de fred és de –4 °C; es nota que està més al nord. A la mateixa costa atlàntica, però més cap al nord de Lisboa, la pluviositat augmenta notablement. La mitjana de pluja anual és de 1140 litres: el desembre és quan més plou —de fet, tot l’hivern és plujós—, i el juliol és el mes més sec.

Faro: anem a la punta sud del país. El rècord de calor és de 44 °C; i el de fred, de –1 °C. Plou poc, i gairebé tota la pluja es concentra a l’hivern, com a Andalusia, amb una mitjana anual de 455 litres. El gener és quan més plou, i durant el juliol i l’agost pràcticament no hi cau ni una gota.

Angra do Heroísmo (Açores): i acabem aquest viatge a les Açores, on, malgrat que sempre parlem de «l’anticicló de les Açores», déu-n’hi-do el que hi plou. El rècord de calor és de 28 °C —es nota que estan envoltats d’aigua—, mentre que el rècord de fred és de 4 °C. Pel mateix motiu, les masses d’aire fred arriben temperades, i la pluja mitjana anual és de 1190 litres. El març és quan més plou; i el juliol, quan menys plou.

Fem un descans de quatre setmanes i, a primers de setembre, tornem amb més pluges, nevades, calamarsades i sequeres. Preparin-se, que vienen curvas i ja cal que es calcin.

Bon agost a tothom!