Ja s’ha iniciat la temporada de tornados als Estats Units. De fet, a partir del febrer ja se’n poden observar, però és entre l’abril i l’agost quan hi ha el màxim nombre d’aquests fenòmens en aquella zona. Vegem com es formen, en quines zones geogràfiques es poden formar i com i quan ens afecten a nosaltres.

EL PRIMER TORNADO DOCUMENTAT

Al llibre XII del Còdex Florentí, escrit en nàhuatl a mitjans del segle xvi, es descriu una tempesta acompanyada d’un tornado que va afectar la conca de Mèxic l’agost del 1521. Antonio de Herrera ho narra de la manera següent: «Es comença a enfosquir i la pluja cau a intervals, quan, de sobte, apareix un remolí que s’allarga, gira contínuament, llança trossos que semblen carbó abrasador de diferents mides [segurament, terra i roques aixecats i llançats a gran velocitat pel tornado]. El cel adquireix una tonalitat de coure mentre s’escolten cruixits, esquinçaments, gemecs. S’acosta a la riba de l’aigua i desapareix cap a l’interior del llac». El fenomen va afectar la localitat de Tlatelolco, el que ara seria Ciutat de Mèxic. Fins aleshores, el primer tornado documentat era el de Cambridge (Massachusetts) del 8 de juliol del 1680.

FORMACIÓ

És un fenomen realment perillós i destructor. Necessitem un potent núvol tempestuós. Els violents corrents ascendents i descendents poden arribar a crear un remolí o embut que va adquirint més extensió fins a convertir-se en un tornado. L’escala Fujita va d’F0 a F6, i ens indica el nivell de destrucció, no la velocitat del vent o la mida del tornado. Hi ha molt pocs F5, i són terribles: arriben a arrencar l’asfalt amb vents que s’acosten als 500 km/h. No es té coneixement de cap F6. Per on passen, deixen un camí de desolació. Les cases rebenten literalment, mentre que d’altres de molt properes no pateixen cap mal, ja que poden tenir un diàmetre reduït.

A Espanya s’observen tornados cada any, i a Catalunya recordem el cas d’un espectacular tornado F2, el 31 d’agost del 1994, a l’Espluga de Francolí (el podem veure més avall). Sobre el mar, i ocasionalment a la costa, es formen trombes marines, o mànegues —o caps de fibló—, és a dir, un tornado però sobre una superfície d’aigua. Per cert, una tromba pot absorbir gran quantitat de peixos, que van a parar a quilòmetres de distància. El 1911, un xàfec «de peixos», succionats per una tromba marina, va descarregar a la part alta de la ciutat de Barcelona.

El tornado F5 d’Oklahoma del 2020 ens va esglaiar, com el del 2015 o el del 2013, o el terrible del 2011 a Joplin (Missouri).

Podria un F5 afectar Catalunya? És molt difícil, per no dir impossible, ja que no es donen les condicions que es registren a l’interior dels Estats Units. Allà conflueixen enormes masses d’aire càlid i humit del golf de Mèxic i masses polars del nord del Canadà que generen cumulonimbes carregats de fenòmens extrems i que afecten un grapat d’estats de l’interior, el que s’anomena Tornado Alley, o «corredor dels tornados»(). Però tornados de categories inferiors n’hem tingut i en continuarem tenint. Recordem el de Badalona del 15 de juny del 1892, amb edificis destruïts i tres morts. I espectaculars, les imatges que els aficionats van captar d’un F2 a l’Espluga de Francolí el 31 d’agost del 1994 (el poden veure ).

També, el 20 de novembre del 2002 una tromba marina o mànega toca terra al Maresme i provoca nombrosos danys a la zona litoral del Masnou. I què em diuen de la sensacional desfilada de sis mànegues passejant-se entre Montjuïc i l’aeroport del Prat el 7 de setembre del 2005? I l’endemà, un F1 afectava part de Mollet del Vallès.

TORNADOS A EUROPA

En algunes zones del continent europeu, sense arribar, ni de bon tros, a la quantitat i la intensitat dels tornados americans, es registren fenòmens tornàdics gens menyspreables. Els darrers estius, fruit possiblement de l’escalfament global, ha augmentat el nombre de tornados a l’interior del continent, com els de l’agost al sud de Polònia, amb desenes de cases destruïdes; o un altre a la localitat d’Hautmont, al nord de França, un F3 en tota regla que va provocar tres morts, desenes de ferits i moltes cases destruïdes completament a causa dels vents, que van assolir els 330 km/h. També se n’han registrat a Anglaterra, Holanda, Suècia, Àustria... A Alemanya, durant el segle xx s’han comptabilitzat 404 tornados. Gairebé tots es registren entre el juny i el setembre, encara que el juliol és el mes amb més tornados. El 90 % es formen entre les tres i les vuit de la tarda, i és entre les cinc i les sis de la tarda quan se’n registra el nombre més gran.

Entre el Pirineu i els Alps es pot establir un flux d’aire humit i càlid procedent de la Mediterrània. Quan un front fred de l’Atlàntic xoca amb la massa càlida, es poden formar, preferentment a les planes del nord de França o de l’oest d’Alemanya, enormes tempestes amb possibles calamarsades i tornados. En el proper article, llegendes i dades curioses i espectaculars sobre els tornados.