Tampoc es tracta de donar la culpa al temps de tots els nostres mals físics i psicològics, però en aquest article comprovarem, mitjançant estudis diversos i també l’opinió d’importants metges i metgesses d’arreu del món, de quina manera els canvis de temps ens poden afectar.

A finals del segle xix, la policia londinenca va relacionar l’augment d’actes delictius amb els dies calorosos i humits. El 1968 es vinculava l’augment de la calor amb l’augment de l’agressivitat. El 1985, un estudi relacionava la calor excessiva amb la predicció de crims. També, el 2014 un estudi connectava l’augment de la temperatura i les conductes agressives. Més calor, més estrès, més irritabilitat. Aquests són alguns exemples de la influència de les condicions meteorològiques en el nostre comportament.

De fet, la setmana del 13 al 17 de setembre de 2021 vam tenir unes condicions molt poc confortables: ens va envair una massa d’aire del nord d’Àfrica, càlida i molt humida. A la costa, de nit, la temperatura no baixava de 24 °°C, amb una humitat del 90 %; i, de dia, s’assolien els 30 °C, amb una humitat del 70 %. La xafogor era extrema…, i també la irritabilitat, els mals de cap, l’insomni… Vaig comentar-ho amb una amiga metgessa i em va dir que aquella setmana les consultes de diversa índole havien augmentat extraordinàriament; van arribar les tempestes el dissabte 18 i tots els mals van desaparèixer.

«Les tempestes ens posen nerviosos»

Els canvis de temps, amb baixades i pujades de la pressió atmosfèrica, la temperatura i la humitat, afecten el nostre organisme de forma molt subjectiva, és a dir, que cadascú ho nota a la seva manera: mal de cap, punxades a l’esquena, insomni, irritabilitat, dolor en articulacions o en antigues ferides o lesions… Ja a l’antiga Grècia s’escrivia sobre la relació dels canvis de temps amb malalties.

Si vostè és o ha estat mestre/a de nens, deu haver observat que, abans de les tempestes, els petits es troben més irritables. Quan no hi ha tempesta, a la zona baixa de la troposfera, on habitem, estem envoltats d’ions positius i negatius. De forma molt poc científica, podem dir que, a més nombre d’ions positius, pitjor ens sentirem i podran aparèixer alguns d’aquells símptomes abans esmentats. I, al contrari, a més nombre d’ions negatius, més sensació de benestar. En definitiva, els ions positius són els dolents; i els negatius, els bons. Quan s’està formant una tempesta, la terra es carrega majoritàriament de forma positiva, i aleshores apareixeran aquells símptomes. La descàrrega de precipitació (aigua, calamarsa) i la caiguda de llamps transportaran ions negatius a la superfície… i tornarem a sentir-nos millor.

«El vent m’altera i la boira em deprimeix»

Ja hem comentat en aquest blog l’efecte Foehn. Els vents secs estan carregats d’ions positius, el contrari dels vents humits. Quan aquells arriben al fons de les valls, o també quan una ponentada arriba a la costa, estan extraordinàriament carregats d’ions positius —recordi-ho: els dolents—. Tenim les condicions idònies perquè ens agafi mal de cap, ens irritem o dormim malament. Fins i tot, en algunes zones del Canadà o d’Àustria, entre d’altres països, quan algú comet un acte delictiu i l’enxampen, i en aquell moment bufava un d’aquests vents tan ressecs, això es pot considerar un atenuant de la condemna. A l’extrem nord d’Itàlia, a prop dels Alps, quan bufa el vent del nord amb el seu efecte Foehn incorporat, la gent es mostra més irritable. Al contrari, quan hi ha vent del sud, és en el costat suís on augmenten les molèsties. Ara potser entenem per què es parla tant de la tramuntana… És un vent sec.

I ara anem amb la boira. Vivim en un país mediterrani i el sol és fonamental, però amb situacions anticiclòniques la boira pot estar diverses setmanes estancada a les zones baixes de l’interior. A Lleida, si la boira hivernal dura més de sis dies, les consultes al psicòleg augmenten: són les depressions circadiàries o circadianes. El rècord a la ciutat de Lleida són 29 dies seguits sense veure el sol ni un segon, i a més amb una temperatura de 0 graus i una visibilitat gairebé nul·la… Fins que el serè, o vent del nord-oest, converteix el paisatge fred i gris en un de lluminós i assolellat, i les depressions circadianes desapareixen immediatament.

Però ens queda parlar dels beneficis dels ions positius, de les situacions que ens els aporten i de quina manera els podem aprofitar, així com de les recomanacions per «netejar» la casa o l’oficina d’ions positius. Atenció amb els aires condicionats i les calefaccions: si no en fem un bon ús, poden ser una font d’ions positius… Però això ho deixem per al proper article.