A qui li importen els vàters? Potser hem assumit que els serveis de sanejament són sempre accessibles i segurs per a tothom, però la realitat és que més de 3600 milions de persones al món no tenen accés a sistemes de sanejament gestionats de forma segura, i això és gairebé la meitat de la població mundial.

Les Nacions Unides volen conscienciar de la importància d’aquests salvavides que són els serveis de sanejament, ja que eviten la transmissió de malalties i faciliten la salubritat. No és només un dret, sinó una qüestió de salut pública. Per això, el Dia Mundial del Sanejament, que es commemora el 19 de novembre, pren una rellevància especial per mostrar aquesta realitat invisible que genera problemes de salubritat, ja que un sanejament deficient contamina les fonts d’aigua potable, els rius, les platges i els cultius alimentaris, i propaga malalties entre la població. La pandèmia de la COVID-19 també ha posat de manifest la importància vital d’aquests serveis per prevenir i contenir les infeccions.

En els Objectius de Desenvolupament Sostenible(ODS) de l’ONU, el compromís de l’ODS número 6 és garantir l’aigua i el sanejament per a tothom l’any 2030. Però les ràtios actuals de progrés ens indiquen que només se n’haurà assolit el 67 % de la cobertura a escala mundial.

Els episodis climàtics extrems, com inundacions i sequeres, i l’augment del nivell del mar que provoca l’escalfament global són un greu risc per als elements dels sistemes de sanejament (canonades, tancs i plantes de tractament) i poden provocar abocaments d’aigües residuals. Això ens obliga a dotar els territoris, urbans i rurals, de sistemes més resilients i adaptats a la nova situació climàtica.

Així doncs, encara ens podem seguir preguntant per què celebrem un dia mundial del vàter.

Segons l’ONU, els sistemes de sanejament estan infrafinançats, mal gestionats i descuidats en moltes parts del món, i les conseqüències són devastadores, especialment en les comunitats més pobres.

Col·laboració publicoprivada per mantenir les instal·lacions

Podem pensar que al nostre país la situació és diferent, però encara ens queda camí per recórrer en matèria de gestió d’aigües residuals. La Unió Europea indica als seus estats membres que han de seguir apostant pel tractament avançat en els sistemes de depuració. Això suposa invertir, amb un model de col·laboració publicoprivada, en les instal·lacions per atendre les directives europees i per aconseguir sistemes més resilients davant l’impacte del canvi climàtic.

Agbar transforma les depuradores per regenerar l’aigua

A Agbar seguim compromesos amb l’objectiu de garantir l’aigua i el sanejament de qualitat per a tothom. Des de les 200 depuradores que gestionem a Catalunya, afrontem el desafiament climàtic i fem més sostenible tot el procés de depuració. En aquest sentit, hem reutilitzat 4,98 milions de m³ d’aigua durant el 2020, l’equivalent a 1910 piscines olímpiques, per a reg agrícola i de zones verdes, neteja de carrers i usos ambientals. En el context d’una economia circular, on el desenvolupament econòmic s’equilibra amb la protecció dels recursos naturals i la sostenibilitat ambiental, les aigües residuals representen un recurs valuós que cal gestionar de forma sostenible. La innovació i la transformació tecnològica han d’acompanyar aquest desenvolupament sostenible. Aquesta és la nostra aposta com a companyia.

Per això, hem fet un pas més i estem transformant les instal·lacions que gestionem en ecofactories, una innovadora proposta de gestió que es regeix pels principis de l’economia circular. Aquesta fàbrica de recursos circular cobreix el 100 % de les seves necessitats energètiques amb recursos propis a partir de la valorització del biogàs produït mitjançant la digestió dels fangs de la depuradora, i de la producció d’energia elèctrica a través de fonts renovables amb un balanç zero de dependència energètica i d’emissions de CO₂. Així mateix, a l’ecofactoria es dona una segona vida a l’aigua residual, amb tractaments que permeten reutilitzar-la i, així, reduir les extraccions. L’objectiu és que l’impacte en el medi ambient sigui zero, mitjançant una estratègia circular en la gestió del cicle de l’aigua, l’autosuficiència energètica i el residu zero.

Aquest model, premiat per les Nacions Unides, s’està aplicant en la gestió de les instal·lacions de sanejament en alta d’onze municipis de la Costa Brava dels quals és titular el Consorci d’Aigües Costa Brava Girona (Palamós, Palafrugell, Mont-ras, Vall-llobrega, Calonge, Castell-Platja d’Aro, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Tossa de Mar, Lloret de Mar i Blanes), i també s’avança en aquest sentit en el sanejament en alta dels municipis tarragonins de Montblanc, l’Espluga de Francolí, Vimbodí, Santa Coloma de Queralt, Solivella i Senan, dels quals és titular el Consell Comarcal de la Conca de Barberà.

Solucions innovadores com aquesta són mesures que ens permeten millorar els sistemes de sanejament al nostre territori i seguir avançant per aconseguir l’ODS número 6. Els sistemes de sanejament ens han d’ocupar i preocupar per contribuir, entre administracions, companyies i ciutadania, a una gestió sostenible d’aquests serveis i dels recursos naturals.

I tu, què pots fer pels sistemes de sanejament del teu municipi?

Si llences residus al vàter, com ara burilles, oli, medicaments, mascaretes, guants i productes per a la cura personal (tovalloletes higièniques, bolquers de nadons, bastonets de cotó, discos desmaquilladors, tampons, etc.), estàs malmetent el sistema de sanejament, perquè són productes de difícil desintegració pel desguàs, provoquen un deteriorament de la xarxa i suposen una costosa factura econòmica i mediambiental.

Segons l’Associació Espanyola de Proveïment d’Aigüa i Sanejament (AEAS), en una ciutat d’uns 300 000 habitants es recullen al voltant de 10 kg d’aquests residus per persona a l’any. Aquestes deixalles obstrueixen les canalitzacions i suposen un cost total estimat d’uns 230 milions d’euros a l’any.