Electricitat estàtica. Entre els dies 6 i 8 de novembre d’enguany hem tingut una entrada de vents del nord, freds i molt secs. Vents de poc recorregut marítim de l’interior d’Europa; i a més, baixant del Pirineu, encara més eixuts. Potser ha comprovat que aquells dies es «picava» amb freqüència en tocar objectes metàl·lics, la nevera, la porta del cotxe... Aquells dies teníem humitats molt baixes, del 10 % al 30 %. Posteriorment, amb l’arribada d’una massa d’aire més humida de llevant, el percentatge es va elevar fins i tot per sobre del 80 %. L’explicació és simple: les persones ens anem carregant d’electricitat estàtica contínuament, però la humitat que ens envolta l’absorbeix; ara bé, si no hi ha humitat o aquesta és molt baixa, anem retenint aquesta electricitat fins que, en tocar un objecte metàl·lic, ens n’alliberem, almenys momentàniament, i aleshores es provoca una petita descàrrega mínimament dolorosa.

Les condicions favorables per «picar-se» són aquestes: portar sabates de sola aïllant, que són les més corrents; tocar alguns teixits sintètics, o material que sigui plàstic; i tocar electrodomèstics. També, quan ens pentinem, els cabells es posen de punta i poden sortir-ne petites guspires; fins i tot les pot veure a les fosques, quan es treu un jersei sintètic. I si té un gat i li frega el pelatge, amb humitats molt baixes l’animal s’anirà enfadant, molest per les descàrregues elèctriques produïdes. En un cotxe, les principals fonts que generen electricitat estàtica són les pastilles dels frens i la corretja de ventilació.

Algunes solucions: tocar objectes metàl·lics amb freqüència per anar descarregant electricitat contínuament; posar xinxetes a la sola de les sabates —ens ho va dir un conegut..., però no ho hem comprovat—; col·locar tires flexibles de coure a la part inferior del cotxe (consulti-ho amb el seu mecànic); tocar el terra amb les mans o caminar de quatre grapes (realment incòmode); i hidratar-se la pell amb cremes hidratants o beure més líquids (amb humitats normals, la pell transpira de 1000 a 1500 mil·lilitres al dia, mentre que amb humitats molt baixes es poden evaporar fins a 7000 mil·lilitres al dia). En una oficina o a l’habitatge, el millor mètode és provocar un augment de la humitat, sigui mitjançant l’ebullició d’aigua o amb un humidificador.

El mestre dels llamps. Continuem parlant d’electricitat, i concretament d’un home que en sabia molt: Nikola Tesla. Conegut com «el mestre dels llamps» (1856-1943), Tesla va néixer a Croàcia, però el 1884 es va traslladar a Nova York. Va ser un científic i inventor extraordinari. Va fabricar el teleautòmat, o primer aparell de control remot; i va ser el primer a transferir electricitat d’un lloc a un altre sense necessitat de cables, en construir el primer teletransmissor. Entre Thomas Edison i ell va sorgir una rivalitat sense límits que va portar a la «guerra dels corrents»: Edison era partidari del corrent continu, i Tesla del corrent altern. El temps va donar la raó a Tesla, encara que sense cap reconeixement. Va ser el primer a fer estudis sobre les ones electromagnètiques o les ones del radar, i a detectar ones de ràdio a l’espai... I també va ser l’inventor de la ràdio, encara que fins a la dècada dels 60 del segle passat no se li va reconèixer això.

En el camp de la meteorologia, la seva ajuda ha estat imprescindible per conèixer les conseqüències de l’impacte dels llamps en edificis. Va ser un geni moltes vegades incomprès, fins i tot titllat de «científic boig», potser per la importància d’alguns dels seus invents, que podien desbaratar els interessos de poderoses empreses americanes.

Tot i això, en l’etapa final de la seva vida es va tornar esquerp, introvertit, i va plantejar una sèrie d’idees realment esperpèntiques: va proposar alterar la ionosfera mitjançant la transmissió de potents ones electromagnètiques i, així, canviar el clima de la Terra; i, fins i tot, il·luminar el desert del Sàhara per demostrar als extraterrestres que la Terra estava habitada per éssers intel·ligents; o també...

Un tsunami de bojos. «No estan lluny els temps en què les tremendes pèrdues de la guerra s’acabaran». Obsessionat per posar fi a la guerra, Tesla va intentar vendre reiteradament al Ministeri de Defensa d’Estats Units un torpede teledirigit, carregat amb 30 tones de dinamita: es faria detonar a distància, a la profunditat del mar adequada i en el moment oportú, i provocaria una ona monstruosa seguida d’un «forat» de 200 metres que engoliria la flota enemiga.

En la il·lustració adjunta, Tesla comenta: «La nau s’enfonsaria molt per sota de la superfície, en caiguda lliure, i no tornaria mai». De bojos. Però recordem que, unes dècades després, el Ministeri de Defensa d’Estats Units va dur a terme 43 proves nuclears (entre el 1948 i el 1958) a l’atol d’Enewetak, al Pacífic. El 1952, i al mateix lloc, també es va fer explotar la primera bomba d’hidrogen, que va provocar un tsunami i la desaparició de l’illa d’Elugelab. També de bojos.

Alfred Rodríguez Picó