Quan vaig entrar a Catalunya Ràdio i a TV3 a primers del 1984, moltes de les trucades que rebíem provenien d’informadors del temps, apassionats de la meteorologia, d’observatoris de desenes —per no dir centenars— de localitats de tot Catalunya. Moltes eren persones que treballaven al camp, o pescadors o grangers, i la informació de la temperatura, la precipitació, la humitat i el vent venia acompanyada d’apreciacions sobre el que creien que faria l’atmosfera, sobre el comportament dels animals, sobre la forma dels núvols o sobre sensacions com les olors o el so de la natura. L’observació sistemàtica de tots aquests elements permet fer una predicció en l’àmbit local i a curt termini força encertada.
Ara bé, potser aquelles percepcions ja no són vàlides per a una comarca veïna o per la setmana vinent; són prediccions a escala local, i aquí és quan entra la tècnica, que aporta una informació també molt valuosa. 
Fem un repàs d’aquesta saviesa popular. El refranyer popular que fa referència a la meteorologia és enormement ric i abundant. Aquí en va una selecció: 
Sobre l’aspecte del cel: «Cel empedrat, al cap d’una hora, terra mullat», o «Cel amb cabretes, a terra pastetes”. Tenim aquí una bona relació dels núvols amb el temps que farà posteriorment; el cel «empedrat» o les «cabretes», com es diu popularment, són altocúmuls en flocs que presagien un canvi de temps, possiblement amb pluja.

Llampecs sobre el mar: «Quan llampega a marina, no et fiïs de roba fina»… I ja en té, de raó, aquesta dita! Així és: si veiem llampegar cap al mar però tenim cel clar al damunt, ja ens podem abrigar. La causa es troba en una entrada freda que, quan arriba al mar, en contacte amb la temperatura més càlida de la seva superfície provoca la formació de tempestes. L’aire fred farà caure els termòmetres en les hores següents. 
Fenòmens òptics: «L’arc de Sant Martí a llevant, bon temps a l’instant» o «Arc de llevant, llaura i no t’espanti». Explicació lògica: habitualment, les nuvolades, i especialment els ruixats, acostumen a venir de terra cap a mar. Així que si veiem l’arc de Sant Martí cap a l’est, vol dir que fa sol a l’oest, i acabarà aclarint-se del tot. 

La rosada: «Camí rosat, al cap de tres dies banyat». Una altra dita amb força saviesa: una rosada molt intensa que ho deixi tot ben moll indica temps estable, però també un augment important de la humitat, la qual cosa és símptoma del gir del vent cap a sud o llevant…, i això pot acabar portant una pertorbació amb pluja.

El comportament dels animals: «Cant d’ànecs a la matinada, pluja a la vesprada», o «Quan en tempesta gall canta, el sol o la lluna aviat s’aixeca». El comportament dels animals ens dona molta informació sobre els canvis de temps. L’augment de la humitat i la baixada o pujada de la pressió atmosfèrica afecten el sistema nerviós de persones i animals, i aquests actuen d’acord amb la seva experiència en situacions similars; saben el que s’esdevindrà. 
Hi ha moltes dites aplicables a una zona concreta: «Montseny florit (o nevat), fred a la plana de Vic», que vol dir que, després d’una nevada al Montseny, és normal que l’aire fred s’estanqui a la plana de Vic, amb les típiques glaçades; o «Quan Montjuïc fa capell, no et fiïs d’ell», és a dir, si els núvols tapen la muntanya de Montjuïc de Barcelona, pot venir un temporal de pluja. 
Sobre vents: «El garbí, a les set se’n va a dormir». Aquesta gairebé mai no falla. La marinada s’inicia a primera hora del matí amb un xaloc o sud-est suau, a migdia passa a migjorn o sud moderat i acaba cap a les 21 hores en forma de garbí o sud-oest. Però, quan es va fer la dita, no hi havia canvis d’horaris, és a dir, eren les set de la tarda (a l’estiu anem dues hores endavant respecte a l’horari solar). «Ponent a terra banyada, pluja una altra vegada»: malgrat que el vent de ponent és eixut, si la terra està mullada, possiblement vindrà un altre front de pluges i el ponent durarà poc. «Tavernera vella i llevant fred, no et moriràs de set»: de la primera part de la dita no cal fer cap comentari; de la segona part, que un llevant fred pot portar força pluja. 

Per als pescadors: «Quan aigua vingui abans que vent, prepara aparell a temps»: pot venir temporal. Sobre la pluja: «Pluja menuda, cap gota perduda», que s’aprofita tota; «Xàfec d’estiu, fa la meitat del que diu», que fa molt soroll, però no s’aprofita massa; o «Aigua abombollada, aigua de durada», que si hi ha bombolles als tolls, senyal de gotes grosses, pot ploure per estona. Sobre la boira: «Darrera boirada, ventada o ruixada». I una de tempestes: «Si trona abans de migdia, pluja tot el dia», o sigui, que si la tempesta comença a migdia, després n’hi pot haver més… No acabaríem mai. Ara ens en venen al cap unes quantes de força divertides, però ho deixem per a una altra estona.