“L’arbre font, pluja horitzontal”

Fa una setmana els explicàvem de quina manera ens les empesquem per trobar aigua. Continuem amb altres mètodes, alguns de molts antics i que encara avui s’utilitzen. Comencem per...

L’arbre font: A l’escut de l’illa canària d’El Hierro apareix un arbre amb un núvol a la seva part superior i un bassal a la base. L’arbre és el “garoé”, ja extingit, i la primera referència que es té d’ell apareix al llibre “Història de la conquesta de les set illes Canàries” de Fra Juan de Abreu Galindo, escrit el 1602. Vegin el que explica: “la vall ascendeix des del mar fins a un cingle i a dalt apareix l’arbre sant (el garoé), conservant-se sa i fresc i els seus fulls destil·len tanta i contínua aigua, que dona de beure a tota l’illa”. Efectivament, els vents alisis acumulen abundant nuvolositat entre els 600 i 1500 metres. L’arbre, situat a 1000 metres d’altitud i contínuament mullat per la boira, anava destil·lant gran quantitat d’aigua. Encara es conserven les basses on s’emmagatzemava. L’any 1610, un huracà va fer caure l’arbre. També a la costa del Perú o Xile, a Etiòpia, Sud-àfrica o les illes Galápagos s’obté aigua pel mateix procediment, i la quantitat de líquid emmagatzemat no és gens menyspreable. A la Serra Malagueta de l’illa Santiago a l’arxipèlag de Cap Verd no cauen més de 300 litres de pluja a l’any, però gràcies als 200 dies de boira que afecten les muntanyes del nord de l’illa, un pluviòmetre col·locat sota dels arbres ha arribat a registrar… 4176 litres anuals! I això ens porta a parlar de...

Pluja horitzontal a les Canàries: En algunes de les illes Canàries, especialment les més occidentals que són més humides, creixen frondosos boscos de laurisilva formats per més de 20 espècies d’arbres, arbustos, molses, falgueres i lianes. L’aspecte és gairebé d’un bosc tropical. Tot i això, la precipitació que es recull en alguns d’ells és realment escassa. La causa de la frondositat és la pluja horitzontal: la presència continuada de núvols baixos en contacte amb els boscos provoca que aquests es vagin amarant i vagin degotant contínuament. Podem ser sota d’un arbre i veure com l’aigua cau sense parar, formant rierols amb el terreny xop. Però si ens allunyem dels arbres a escassos metres, el terreny també pot ser sec i polsós. Aquest fenomen el podem comprovar a les illes de Hierro o La Gomera. No tots els boscos es mantenen de la mateixa manera. En altres zones la pluviositat important ajuda al manteniment del bosc.
Fuerteventura és una illa molt seca i, tot i això, encara s’hi conserva un reducte de bosc al massís de Jandía gràcies a la pluja horitzontal. Al sud de La Palma es recullen tot just 250 litres per any mentre que a tan sols 40 quilòmetres al nord, a Las Breñas, es registren entre 1000 i 1500 litres. A Tenerife també hi ha grans contrastos: mentre al Sauzal es registren de mitjana 870 litres, a la platja de San Juan amb prou feines arriben als 195 litres. Si té previst visitar les Canàries, faci un recorregut de nord a sud i observarà uns contrastos sorprenents de vegetació en distàncies molt curtes.

I ara centrem-nos en l’enginy, la inventiva de les persones per aprofitar l’aigua.

Els països mediterranis sempre han patit els efectes de les sequeres i els seus habitants s’han enginyat per aprofitar l’aigua fins a l’última gota.
A l’Espanya seca dels segles VIII i X, on les pluges eren esporàdiques i irregulars en intensitat i distribució, els musulmans van introduir un sistema de regadiu que va significar una autèntica revolució agrícola, permetent conrear productes procedents d’Orient, fins aleshores desconeguts al continent europeu. La diversitat de fruites i verdures va ser espectacular en aquells anys, i tot gràcies a un intel·ligent aprofitament de l’aigua de pluja, amb noves tecnologies hidràuliques, sistemes de captació, canalització, emmagatzemament i distribució de l’aigua. De fet, van aprofitar els sistemes de reg dels romans i, afegint les tècniques orientals que ja coneixien, van aconseguir un aprofitament excepcional de l’aigua. Quantes paraules relacionades amb el reg o obres hidràuliques tenim d’origen àrab: “sèquia", “sínia", “safareig”… Aprofitaven els desnivells del terra i a través de canals o sèquies, feien fluir l’aigua dels rius, servint-se de preses per retenir-la. S’excavaven pous i s’extreia l’aigua mitjançant politges, rodes elevadores o cigonyes.

El sistema de regadiu del riu Segura era molt similar al del Nil. Sobretot en èpoques d’escassetat de precipitacions se servien de saurins per localitzar aigües subterrànies... però ja no ens queda més espai per continuar, ara que es posava emocionant! La setmana vinent tancarem aquest tema i anirem a visitar els llocs més plujosos del món... vagi ben equipat!