AIGUA MIRACULOSA I CEL INFERNAL
L’any 2021 ha sigut sec, molt sec. Les reserves d’aigua dels embassaments, que a la primavera d’aquell any es trobaven cap al 80 % de la seva capacitat, enguany es troben a la meitat. No hem tingut cap temporal de pluja general en molts mesos, i les reserves de neu al Pirineu són escasses… Però la setmana del 7 al 13 de març, per fi, l’anticicló, tossut com ell sol, s’ha dignat a retirar-se i ha deixat la porta oberta a les borrasques. La pluja, de forma irregular, ha començat a caure, sobretot a les comarques de Tarragona, primer, i el dissabte dia 12 arreu de Catalunya. Una pluja de força hores, a estones intensa, que ha acumulat més de 100 litres a l’Empordà, per exemple —que estava sota mínims, feia pena—, i de 40 a 90 litres en un bon grapat de comarques. L’aigua és vida i, en poques hores, rieres i torrents completament eixuts han recobrat vida amb uns corrents alegres que alimenten aqüífers i pous. Però una sequera no s’arregla amb un sol temporal, es necessita més aigua. Tanmateix, tot és començar. Podem veure unes imatges dels arrossars que hi ha entre Torroella de Montgrí i Pals, per fi amb força aigua.
El risc d’incendi forestal era molt elevat. De fet, ja n’hem tingut uns quants, malgrat no ser temporada d’incendis. Ara el risc pràcticament ha desaparegut. L’aigua caiguda ajudarà les aus migratòries a trobar-se amb un entorn favorable; i, per descomptat, també a la resta d’animals.
Mentre escrivim aquestes línies, el dilluns 14 de març, una profunda borrasca instal·lada al golf de Cadis ens està enviant una llevantada; el temporal marítim és notable. Però està passant un fet extraordinari. Que ens visiti polsim saharià no és pas excepcional, ja hem parlat del fenomen en aquest blog. Si cau pluja, aquesta ho farà tenyida del polsim, i provocarà pluja de fang. Però la concentració que tenim supera les observades en molts anys. Els cels s’han tornat d’un vermell esgarrifós, més digne de Mórdor, el regne de la Terra Mitjana de l’univers d’El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien. Vegem, precisament, un mapa amb la concentració de pols del dia 15 de març:
Per acabar, vegem les conclusions d’un estudi força interessant sobre l’origen de la pols sahariana i els seus efectes. El Sahel és una extensa regió que limita, al nord, amb el desert del Sàhara i, al sud, amb les sabanes, lleugerament menys àrides. Més cap al sud ens trobaríem les selves de l’Àfrica central i el golf de Guinea. Rep precipitacions molt escasses, inferiors als 150 litres anuals, però bàsicament concentrades entre el juny i el setembre. Mentre a nosaltres ens arriba la pols del mateix desert del Sàhara, al Sahel també es formen enormes tempestes de sorra, i la pols més diminuta, en quantitats ingents, és impulsada per vents de l’est, travessa l’Atlàntic i pot arribar al continent americà.
Durant el 2008, al Sahel va ploure moltíssim i es van registrar anomalies de precipitació, amb quantitats que fins i tot superaven en un 80 % la mitjana. Tanta pluja va provocar, durant el 2009, un creixement de la vegetació molt important; per tant, va disminuir la superfície nua productora de pols. És a dir, que els vents forts de l’est aixecaven molta menys sorra i pols que altres anys. S’ha descobert que aquesta pols situada a gran altura esmorteeix la llum del sol que arriba a la superfície del mar, i provoca un descens d’un grau en la seva temperatura. És aquí on es formen les tempestes tropicals que posteriorment es podran convertir en huracans, una vegada arribin al golf de Mèxic. Com que aquell any hi va haver menys pols en suspensió, la temperatura de l’oceà va ser una mica més elevada; per tant, els huracans van ser més potents, en rebre una aportació d’humitat més gran i, en definitiva, més energia.
Ja ho podem veure, tot està interconnectat. Tota l’atmosfera és un embolcall. Si aquí tenim una llevantada, al mar del Nord gaudeixen d’un temps esplèndid. Fins i tot diríem que el temps que està fent ara mateix a Sidney té relació amb el que tenen, per exemple, a Castellfollit de la Roca. I si alterem artificialment el temps d’un punt…, doncs alterem el de tot el planeta. És per posar-se a pensar… i actuar!
Alfred Rodríguez Picó